http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ Bústia de la ciutadania » Recent Posts en Fri, 30 Jul 2010 16:25:19 +0000 http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/una-web#post-260 Dl, 01 Feb 2010 12:08:52 +0000 Anònim 260@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Sí, és així. En masculí fa referència a un lloc web (en anglès <em>site</em>), p. e.: "El web del Consell Insular de Menorca". I en femení a una pàgina concreta (en anglès <em>webpage</em>), p. e.: "La web del Departament de Mobilitat del CIM". </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/una-web#post-259 Dl, 01 Feb 2010 10:08:56 +0000 Anònim 259@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>La paraula web és correcta i el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la recull tant en femení (pàgina web) com en masculí (lloc web). </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/una-web#post-253 Dg, 24 Gen 2010 21:09:07 +0000 Anònim 253@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>M'agradaria saber si és correcte la paraula "web" i en cas que ho sigui, s'ha de dir UN web? o UNA web?<br /> Gràcies </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dubtes-sobre-lus-de-la-majusculaminuscula#post-208 Dj, 10 Des 2009 09:26:04 +0000 Anònim 208@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Les formes correctes són:</p> <p>1) Camí de Cavalls. Ho consideraríem el nom propi d'un indret singular.<br /> 2) "Tu vas voltant de migjorn a tramuntana". En minúscula, de la mateixa manera que hi anirien nord i sud, per exemple.<br /> 3) Si et refereixes a una de les zones geogràfiques en què es pot dividir Menorca verticalment seria "pes cap de llevant" (en oposició al cap de ponent).<br /> En canvi, si existís un cap (accident geogràfic) que s'anomenàs "de Llevant", seria cap de Llevant.<br /> Finalment, tenim el nom de l'institut de Maó, que és Cap de Llevant. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dubtes-sobre-lus-de-la-majusculaminuscula#post-206 Dm, 08 Des 2009 15:54:35 +0000 Anònim 206@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>1) M'agradaria saber quina és la forma correcta d’escriure camí de cavalls:</p> <p>a) Camí de Cavalls<br /> b) camí de cavalls<br /> c) camí de Cavalls</p> <p>2) Seguint en la mateixa línia, m'agradaria saber si és correcta escriure el següent " Tu vas voltant de Migjorn a Tramuntana..." o s'hauria d'escriure "Tu vas voltant de migjorn a tramuntana"</p> <p>3) I per últim afegir: Com s'escriu pes Cap de Llevant? S'ha d'escriure pes cap de llevant? o pes Cap de Llevant? Quina és la forma correcta?</p> <p>En resum: quina és la forma correcta d'escriure CAMÍ DE CAVALLS, DE MIGJORN A TRAMUNTANA I PES CAP DE LLEVANT (O CAP DE PONENT) quan les escrivim en lletra lligada en aquests casos en concret? Hem d'escriure la lletra inicial de cada substantiu en majúscula?</p> <p>Salutacions i gràcies. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dubtes-paraules#post-204 Dl, 23 Nov 2009 12:57:51 +0000 Anònim 204@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Davant els verbs en infinitiu és possible posar sempre PER. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dubtes-paraules#post-170 Dc, 18 Nov 2009 10:19:12 +0000 Anònim 170@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Sempre tinc dubtes a l'hora d'utilitzar "per" i "per a". Quan es tracta del "para" castellà, hauria de ser "per a", però davant d'un verb, serveix la mateixa regla? </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dubtes-paraules#post-166 Dl, 26 Oct 2009 12:38:51 +0000 Anònim 166@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>1. Estan bé les dues formes, "molts anys" i "molts d'anys", perquè amb el quantitatiu molt/molta/molts/moltes la preposició DE és optativa.<br /> 2. Ha de ser ombres xineses (sombra és un barbarisme).<br /> 3. També són correctes les dues formes, vaig "en bicicleta" i vaig "amb bicicleta", perquè davant mitjà de locomoció tant hi pot anar AMB com EN. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dubtes-paraules#post-127 Dv, 16 Oct 2009 06:53:13 +0000 Anònim 127@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Bon dia, tenc una sèrie de dubtes que m'agradaria m'ajudessiu a resoldre ja que els he vist escrits de diferents formes a diferents llocs:<br /> 1. m'agradaria saber si s'ha de dir "molts anys" o "molts d'anys"<br /> 2. sombres xineses és correcte? (no són ombres xineses, o sí?)<br /> 3. jo vaig "en bicicleta?" o vaig "amb bicicleta?" </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dret-a-expresar-nos-en-catala-amb-els-funcionaris#post-91 Dm, 25 Ago 2009 12:04:35 +0000 Anònim 91@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Segons l'article 8.1 de la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears, els ciutadans tenen dret d'usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l'administració pública a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. </p> <p>Per tant, els funcionaris de l'administració perifèrica, com a mínim, han d'entendre el català perquè els catalanoparlants puguem fer valer aquest dret que tenim segons la llei d'expressar-nos en qualsevol de les dues llengües oficials de la nostra comunitat. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/dret-a-expresar-nos-en-catala-amb-els-funcionaris#post-88 Dj, 13 Ago 2009 00:41:03 +0000 Anònim 88@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>M'agradaria saber quina és la normativa pels funcionaris que treballen en el departament de passaports de la policia nacional. No tenen la obligació d'entendre en català?</p> <p>Gràcies </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/diacritics-accents-en-preguntes#post-79 Dl, 22 Juny 2009 09:41:00 +0000 Anònim 79@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>No, en català només duu accent el "què"? i el "per què?" interrogatius, la resta: com? quan? qui? on? no duen accent perquè no es confonen amb cap altra paraula i, per tant, no els cal l'accent diacrític que feim servir en alguns monosíl·labs per diferenciar-los d'altres que s'escriuen igual però tenen un altre significat. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/diacritics-accents-en-preguntes#post-77 Ds, 13 Juny 2009 22:00:30 +0000 Anònim 77@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>En castella, les paraules que fem servir per formular preguntes (como, cuando, donde, que, quien....) porten accent quan "pregunten". i en catala? </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/doctor-per-favor-visitim-en-catala#post-52 Dv, 10 Abr 2009 12:18:54 +0000 administrador 52@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Què us sembla l'article de Francesc Florit Nin, <strong>Doctor, per favor visiti'm en català</strong>, sobre l'atenció mèdica i la llengua?<br /> El podeu llegir a <a href="http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040400_5_451409__Opinion-Doctor-favor-visitim-catala" rel="nofollow">http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040400_5_451409__Opinion-Doctor-favor-visitim-catala</a> </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/iii-jornades-de-normalitzacio-linguistica-de-menorca#post-50 Dm, 23 Set 2008 12:42:17 +0000 EvaFlorit 50@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>A final de setmana, divendres i dissabte (26 i 27 de setembre), farem al Consell les III Jornades de Normalització Lingüística de Menorca. El tema central de les jornades serà la llengua i els joves i també el 25è aniversari del SAL.<br /> Més informació i inscripcions en aquest mateix web:<br /> <a href="http://www.culturamenorca.org/sal/3-jornades-normalitzacio-linguistica/" rel="nofollow">http://www.culturamenorca.org/sal/3-jornades-normalitzacio-linguistica/</a> </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/crida-per-recaptar-voluntaris-linguistics#post-49 Dv, 18 Jul 2008 13:11:53 +0000 Pilar Vinent 49@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Com sabeu, el Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut promou el programa de voluntariat lingüístic anomenat "Integra'm", de formació de parelles lingüístiques per ajudar els no catalanoparlants a reforçar l'ús oral de la llengua catalana amb converses setmanals amb una persona voluntària que s'expressi habitualment en català.<br /> En aquests moments el programa compta amb una notable borsa d'aprenents; però ens fan falta voluntaris i voluntàries per poder formar parelles i dur endavant aquest projecte. Com més àmplia sigui la borsa de voluntaris i voluntàries, més ràpidament podrem trobar una parella a aquelles persones que es decideixen a parlar en la nostra llengua i volen practicar-ne l'ús oral.<br /> Si algú hi està interessat, pot fer-nos-ho saber a través d'aquest espai, o bé emplenant la fitxa que hi ha dins "Actuacions", apartat "Campanyes", que ens ha de fer arribar a l'adreça electrònica <a href="mailto:pvb.cime@silme.es">pvb.cime@silme.es</a>.<br /> Gràcies per endavant a tothom que hi vulgui col·laborar. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/detectar-els-errors-en-una-frase-1#post-48 Dc, 30 Abr 2008 13:18:49 +0000 Assumpta Gorrias Pons 48@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>El preu de la vivenda s'ha encarescut ha de ser correctament El preu de la vivenda s'ha encarit.</p> <p>El verb no és encarèixer, de la 2a conjugació com en castellà, sinó encarir, pertany a la tercera conjugació i segueix el model regular de partir. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/article-catala-sense-salut#post-47 Dv, 25 Abr 2008 12:42:38 +0000 EvaFlorit 47@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>El professor Gabriel Bibiloni va publicar un article dijous passat (24.04.08) al Diari de Balears relacionat amb aquesta qüestió: <a href="http://www.diaridebalears.cat/opinio.shtml?3504+6+201796" rel="nofollow">http://www.diaridebalears.cat/opinio.shtml?3504+6+201796</a> </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/article-catala-sense-salut#post-46 Dv, 18 Abr 2008 14:18:14 +0000 Zeus 46@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Fa setmanes es va penjar un article escrit per na Pilar Vinent en aquest fòrum. Va ser publicat a la revista Rissaga sota el títol de "Els drets lingüístics dels malalts".</p> <p>Navegant per la xarxa he trobat un article relacionat amb el tema de la llengua en l'àmbit de la salut i crec que pot ser interessant fer-ne difussió. Es titula "Català sense salut" i ha estat escrit per Tomeu Martí.</p> <p>Tot seguit podeu trobar l'enllaç del mateix:</p> <p><a href="http://www.tribuna.cat/Cr%F2nica/Illes_Balears/Catal%E0_sense_salut/" rel="nofollow">http://www.tribuna.cat/Cr%F2nica/Illes_Balears/Catal%E0_sense_salut/</a> </p> <p>Si no funciona, podeu trobar l'article (així com també molts altres) a la secció de "cròniques" del web: <a href="http://www.tribuna.cat" rel="nofollow">http://www.tribuna.cat</a>. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/detectar-els-errors-en-una-frase#post-45 Dc, 16 Abr 2008 16:39:55 +0000 Assumpta Gorrias Pons 45@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>La frase "Els treballadors no recolzen les propostes de l'empresa" hauria de ser correctament "Els treballadors no presten suport a les propostes de l'empresa".</p> <p>El verb recolzar és usat impròpiament en el sentit de prestar suport. Recolzar vol dir una cosa descansar sobre un suport. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/competencies#post-44 Dc, 02 Abr 2008 08:27:59 +0000 EvaFlorit 44@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Competir és un verb intransitiu que entre altres accepcions te la de 'pertànyer en virtut d'un dret'. Per tant, és perfectament viable una frase com "El tema ens competeix a nosaltres". </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/competencies#post-43 Dv, 28 Març 2008 12:00:58 +0000 Zeus 43@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>És habitual sentir: "El tema és competència de la institució." O també: "El tema és de la nostra competència."</p> <p>Però, es possible la frase: "El tema ens competeix a nosaltres", cercant el mateix sentit? Si no, quin és l'ús de l'expressió?</p> <p>Gràcies. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/els-drets-linguistics-dels-malalts#post-42 Dm, 25 Març 2008 23:23:01 +0000 Zeus 42@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Tot i que l'article va ser penjat fa cosa d'un mes, ara vull fer un breu comentari al respecte.</p> <p>És sabut que les persones catalanoparlants (sigui quina sigui la seva variant) ens trobem amb certs contratemps si volem anar amb el català per davant. Tant en situacions quotidianes: com anar a un comerç, mirar el nostre mòbil, marcar un telèfon d’atenció al client d’una empresa, llegir les instruccions de qualsevol aparell; com en situacions més extraordinàries com acudir a la policia, la Guàrdia Civil (recordem el cas de Xavier Martí Gomila i els seus companys a l'Explanada de Maó) ens podem trobar amb un mur lingüístic que impedeix que ens expressem en la nostra llengua materna o adoptada. No fa falta dir que es tracta de discriminació explícita i pot arribar a desencadenar situacions de manca de respecte i tracte de menyspreu. Aquestes situacions properes que acab de plantejar es poden passar amb cert èxit, però què succeeix quan ens trobam amb algun impediment físic, anímic o mental? Se suposa que hem de tenir la mateixa destresa per resoldre la batalla lingüística? Em refereixo a les situacions que tenen lloc en els hospitals o en qualsevol consulta mèdica.</p> <p>Arran d’una experiència pròpia vull continuar la reflexió encetada per na Pilar Vinent. En relació al text, la pregunta de partida és: per què les persones catalanoparlants no ens podem expressar, en alguns casos, en la nostra llengua a l’hora d’acudir als centres de salut? No tenc cap dubte que hi ha situacions en les quals hom pot tenir dificultats per canviar de codi davant un metge. Pens en aquelles persones que no acostumen a emprar la llengua castellana en la vida diària. Quan hom té algun problema de salut (per açò acudeix al servei sanitari) pot tenir problemes per expressar-se en una llengua amb la qual no s’identifica. Emperò no només en els casos de salut mental, sinó en tots. Pensem en les persones majors: en molts casos s’expressen sense fluïdesa en llengua castellana, si és el menorquí el seu dialecte habitual. No creieu que les mancances d’expressió poden fer més difícil el relat dels mals que es pateixen, si ja hi ha problemes per expressar-se en castellà en plenes facultats físiques o mentals? I, de retruc, pot tenir efectes en la diagnosi? En el meu cas, res m’impedeix expressar-me en llengua castellana, però em disgusta i, sobretot, em decep quan vaig al metge i me trob amb un professional que és incapaç d’entendre el què em passa si li xerr en català (sense demanar en cap moment respostes en català).</p> <p>La meva reivindicació fonamental va dirigida a la necessitat de poder expressar-nos en la llengua que desitgem, no només en acudir al metge, sinó arreu del territori de parla catalana. Fins on arribarà la intolerància? No acceptaré una resposta a favor del castellà en aquets cas, ja que tant hi ha d’aquí allà, com d’allà aquí. Hem de ser conscients que les persones catalanoparlants estem essent discriminades constantment i açò no pot continuar. No hem d’esperar que les administracions i les escoles salvin la llengua. </p> <p>Enfront a la minorització, corda al català per part de tots cada dia i per tot arreu! </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/els-drets-linguistics-dels-malalts#post-41 Dg, 24 Feb 2008 16:03:31 +0000 administrador 41@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p><strong>Article de Pilar Vinent publicat a la revista «Rissaga» de juliol-setembre de 2007, editada per l'ABIB de Menorca (Associació de Bipolars de les i Balears)</strong></p> <p>En el número anterior de la revista Rissaga vaig llegir un article en què es feia una relació de les deficiències detectades en l’atenció de la sanitat pública a les malalties mentals. A tots aquells punts, ben certs i per als quals cal reivindicar una solució, jo en voldria afegir un altre que pens que també té molta importància: el dret de les persones malaltes a expressar-se en la seva llengua.</p> <p>Crec que aquest dret, que poden exercir sense cap problema les persones castellanoparlants però no així les que són catalanoparlants, s’ha de reivindicar en totes les malalties, però molt especialment en les malalties mentals. </p> <p>Si et fa mal un peu, el fetge, l’esquena o el coll, per posar-ne alguns exemples; és a dir, si tens una malaltia física, sempre t’acabaran diagnosticant la malaltia parlis la llengua que parlis i encara que el teu metge no t’entengui prou bé, perquè amb una radiografia, una ressonància o una TAC, en un moment o altre sortirà el que tens. Però en les malalties mentals la cosa no és tan senzilla. Aquí el metge, per fer el diagnòstic, s’ha de basar en allò que li explica el malalt o la malalta. Tant el malalt com les persones del seu entorn més proper es troben, per tant, en la situació d’haver de contar a un estrany i en un moment ben crític el que els passa, les seves vivències personals i coses molt íntimes de la vida de cadascú. Tot això ja és prou dolorós i incòmode, i consider que ho has de poder explicar amb les teves paraules i en la teva llengua, sense entrebancs i sense haver de fer l’esforç de traduir a una altra llengua els teus sentiments, l’estat d’ànim i aquells petits detalls de la teva vida que poden ser tan importants perquè el psicòleg o el psiquiatre entengui on és el problema. </p> <p>Però, malauradament, en la nostra sanitat pública açò no sempre és possible i els malalts i les seves famílies massa sovint es troben davant professionals que, no és que no parlin la nostra llengua, sinó que ni tan sols són capaços de fer l’esforç d’entendre-la i obliguen els pacients a utilitzar el castellà per explicar totes aquestes coses tan íntimes i personals, fins i tot en les converses entre el pacient i els seus familiars: “Es que si entre ustedes hablan en catalán yo no entiendo lo que dicen y no puedo valorarlo” –em deia no fa gaire una psiquiatra de la sanitat pública. Curiosament, però, si es dóna el cas contrari; és a dir, un metge catalanoparlant i un malalt castellanoparlant, mai no es produeix aquesta situació i el pacient es pot expressar en la seva llengua sense cap problema ni imposició.</p> <p>On són, aquí, els drets lingüístics dels catalanoparlants? Moltes vegades hem sentit a dir que el que interessa és que hi hagi bon professionals, tant si saben català com no. Però, on és la professionalitat d’un psicòleg o un psiquiatre que no és capaç d’entendre què li diu el seu pacient quan fa valer el seu dret d’expressar-se en la llengua oficial i pròpia de la comunitat on exerceix? D’on surten els diners per pagar el sou que cobren aquests professionals? Només dels contribuents castellanoparlants? Segur que no. Pensem-hi. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/carta-ultima-hora#post-40 Dc, 06 Feb 2008 20:10:10 +0000 administrador 40@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Carta al Director d'UH "La Policia Nacional presenta: el circ de l'Esplanada de Maó", de Xavier Martí Gomila (Maó).</p> <p><a href="http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2008/UH-01-02-2008.jpg" rel="nofollow">http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2008/UH-01-02-2008.jpg</a></p> <p>Notícies al Diari de Balears<br /> <a href="http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?3449+3+198660" rel="nofollow">http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?3449+3+198660</a><br /> <a href="http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?3450+3+198718" rel="nofollow">http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?3450+3+198718</a><br /> <a href="http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3450+6+198738" rel="nofollow">http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3450+6+198738</a> </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/feminitzacio-dels-verbs#post-39 Dj, 31 Gen 2008 14:05:08 +0000 EvaFlorit 39@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>La normativa recomana de fer concordar el participi que acompanya verbs auxiliars quan hi ha present un pronom feble de CD; és a dir, en la llengua general tindríem “He cantat una cançó”, però “L’he cantada” (si bé és cert que en alguns dialectes aquesta concordança es manté en més casos i en altres dialectes la concordança ha desaparegut completament). </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/accents-diacritics#post-38 Dj, 31 Gen 2008 14:02:30 +0000 EvaFlorit 38@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Els accents diacrítics serveixen per diferenciar algunes paraules que s’escriuen igual però es refereixen a coses diferents. Per tant, la norma no diu que les paraules que en singular duen accent diacrític n’hagin de dur en plural, sinó que en duran si continuen essent homògrafes (p. e. ós-óssos, dóna-dónes). En canvi, els exemples que poses de paraules en plural no són homògrafes amb cap altra, és a dir, no hi ha una altra paraula que s’escrigui igual però es refereixi a una cosa diferent: mans, mons, usos.</p> <p>En relació amb el que exposes del plural del possessiu mon, cal tenir en compte que és mos. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/feminitzacio-dels-verbs#post-37 Dc, 30 Gen 2008 13:31:31 +0000 Zeus 37@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>M’agradaria saber si la conjugació dels verbs que incorporen l’auxiliar “haver” en català permeten la forma femenina. Per exemple: </p> <p>1. Perfet: “he cantat” (masculí); “he cantada” (femení).<br /> 2. Plusquamperfet: “havia cantat”; “havia cantada”.<br /> 3. Passat anterior: “haguí cantat”; “haguí cantada”.<br /> 4. Futur perfet: “hauré cantat”; “hauré cantada”.</p> <p>Gàcies </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/accents-diacritics#post-36 Dc, 30 Gen 2008 13:16:13 +0000 Zeus 36@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Pel que fa als accents diacrítics en català, tenc dues preguntes:</p> <p>1. A l’hora de fer els plurals dels mots amb accent diacrític, la norma general és que conservin l’accent?</p> <p>2. Tot i així, per què alguns plurals perden l’accent?<br /> Per exemple, segons una taula de l’Institut d’Estudis Catalans: de mà-mans, de món-mons, d’ús-usos. En el cas de món, s’accentua per diferenciar-lo del possessiu, però, no existeix mons com a possessiu també? Així, el plural de món, no hauria de ser móns?</p> <p>Moltes gràcies </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/blec-vernis#post-35 Dl, 21 Gen 2008 13:54:52 +0000 EvaFlorit 35@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>La segona edició del diccionari de l’IEC és fonamentalment fruit de la tasca de la Comissió de Lexicografia i com sabem aquest és el diccionari normatiu de la llengua. Una obra lexicogràfica com aquesta es fa amb el buidatge d’obres anteriors i a partir de propostes de correcció o d’addició d’organismes i experts. Pel que fa a Menorca, l’organisme que assumeix el paper d’enviar relacions de paraules a l’Institut perquè siguin incloses al diccionari normatiu és l’Institut Menorquí d’Estudis i ens consta que algunes d’aquestes propostes han estat incloses.<br /> Ara bé, no hem de menystenir altres obres lexicogràfiques importants (pensem per exemple en el Diccionari català-valencià-balear) i, per descomptat, no hem d’oblidar que difícilment un diccionari podrà recollir totes les paraules d’una llengua.<br /> A més, però, com que la societat evoluciona tan ràpidament, existeixen altres organismes encarregats d’aprovar terminologia, en el cas del català el Termcat. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/pronoms-febles#post-34 Dl, 21 Gen 2008 13:08:42 +0000 EvaFlorit 34@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>En principi aquesta combinació de pronoms no sembla correcta, tot i que ens falta context per poder acabar de deduir a quins complements corresponen i també per entendre el sentit d'aquest fragment. D'entrada, pensam que potser hauria de ser PRESTAR-LOS ELS SEUS SERVEIS. És a dir prestar a persones i empreses (CI plural = -los) els seus serveis. Si també s'hagués de pronominalitzar "els seus serveis" seria PRESTAR-LOS-ELS, però com que en el fragment que proposes la referència als serveis no apareix prèviament no es pot pronominalitzar. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/pronoms-febles#post-33 Dl, 21 Gen 2008 12:14:10 +0000 Zeus 33@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>És correcte l'ús que es fa dels pronoms febles (en majúscula) en aquesta frase? Per què?</p> <p>“La tasca fonamental de l’oficina és proporcionar informació a les persones que s’hi adrecin, a les empreses, així com també PRESTAR-LES-HI els seus serveis.”</p> <p>Moltes gràcies </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/blec-vernis#post-32 Dv, 18 Gen 2008 20:46:38 +0000 Antoni Tudur 32@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Cercant si existia la paraula que havia sentit pronunciar com a "brotverni" o "bratverni", vaig trobar al llibre "Els anglicismes a Menorca" de Vicent Ortells i Xavier Campos, la paraula blèc - vernis de l'anglès black varnish (vernís negre), referida a les bolles de quitrà de la platja. Amb el comentari de paraula poc freqüent, coneguda a Maó, Ciutadella i Llucmassanes.<br /> La meva consula és sobre el procediment que s'empra per afegir noves paraules al diccionari. Encara que no és el cas del blèc - vernis, existeixen moltes paraules d'ús generalitzat que no queden recollides al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.<br /> Gràcies.<br /> Antoni Tudurí </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/proratear#post-31 Dv, 18 Gen 2008 12:33:36 +0000 EvaFlorit 31@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>La traducció en català de prorratear és prorratejar i de prorrateo, prorrateig (nota que és amb dobleu erra). Per tant, la frase que proposes podria quedar així: La paga extra està prorratejada. </p> http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/topic/proratear#post-30 Dv, 18 Gen 2008 10:52:11 +0000 Joana M Garau 30@http://www.culturamenorca.org/sal/bustia/ <p>Com es diria en català la frase: "paga extra está prorateada". I també: "el prorateo"? </p>