Servei d’Assessorament Lingüístic

D’acord amb la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de modificació de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que estableix que el nom de la nostra comunitat autònoma és Illes Balears, escriurem la denominació genèrica comunitat autònoma en minúscula.

P. ex.: Correspon a la comunitat autònoma de les Illes Balears… (i no: Correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears…).

Aprofitam per apuntar que no és correcte suprimir l’article davant la denominació. De la mateixa manera que deim les Illes Balears, hem de dir les Balears.

P. ex.: Visc a les Balears (i no: a Balears)

En català, per expressar el temps assenyalat per a alguna cosa s’utilitza la paraula termini. El que no podem dir en cap cas és plaç, paraula inexistent en català. Per exemple:

En el termini d’un mes hem de presentar les sol·licituds.

Vendre/comprar alguna cosa a terminis.

De la mateixa manera, caldrà utilitzar les expressions a curt termini, a llarg termini o a mitjà termini per expressar dins un període breu, llarg o mitjà de temps, respectivament. Per exemple:

Manllevar una cosa a llarg termini.

Per acabar amb els doblets verbals que hem vist en setmanes anteriors, avui volem parlar d’una altra parella de verbs que, pel fet que s’assemblen molt, moltes vegades s’empren malament. Parlam de senyalar i assenyalar.

El verb senyalar expressa l’acció de fer o posar un senyal en una cosa, o de fer una ferida que deixi una cicatriu o un senyal:

He senyalat les faltes d’ortografia amb un cercle vermell.

L’agressor li senyalà el braç amb un ganivet.

El verb assenyalar, per la seva banda, té un camp semàntic més ampli, i pot expressar l’acció de mostrar o designar algú o alguna cosa amb el dit o fent qualsevol altre senyal:

No assenyalis ningú amb el dit, que és de mala educació.

També significa ‘dir, declarar, afirmar’:

La consellera ha assenyalat que ben aviat es formalitzarà un conveni amb l’associació.

Pot fer referència a l’acció de determinar una data:

Ja han assenyalat la data del referèndum.

I, finalment, indica que alguna cosa és indici d’una altra:

Aquests núvols assenyalen pluja.

Prou vegades trobam que en català es confonen dos verbs que, si bé gràficament s’assemblen molt, no signifiquen el mateix. Parlam de nomenar i anomenar.

Nomenar significa ‘designar per a un càrrec, per a una funció’ i anomenar vol dir ‘donar nom (a algú o a alguna cosa), o esmentar algú o alguna cosa’. P. ex.:

L’han nomenat president de la comissió de seguiment (i no: l’han anomenat…).

Durant la reunió t’han anomenat diverses vegades (i no: t’han nomenat).

De vegades trobam que en català es confonen dos verbs semblants, compondre i composar, però que no volen dir el mateix. Composar significa ‘imposar arbitràriament una contribució, una multa, etc.’, ‘renyar’. En tots els altres significats (‘formar’, ‘fer’, ‘produir’, ‘ordenar’, ‘arreglar’, etc.) —per tant, per a molts, en la majoria dels casos— hem d’emprar el verb compondre.

El projecte es compon de disset apartats i dos annexos (i no: es composa); Componem una obra dedicada a l’aniversari de la institució (i no: composam); Aquest home, tot el dia es compon (i no: es composa).

Reparem que compondre és un verb de la segona conjugació i, en canvi, composar és de la primera. Per això, es conjuguen de manera diferent. Ho exemplificam conjugant el present d’indicatiu dels dos verbs.

COMPONDRE / COMPOSAR

componc / compòs

compons / composes

compon / composa

componem / composam

componeu / composau

componen / composen

En català clarificar significa ‘llevar (d’un líquid) les substàncies que l’enterboleixen’. P. ex. Clarificar un xarop. Per això, no és correcte emprar aquest verb en el sentit de ‘resoldre, fer menys fosc’, al qual li correspon el verb aclarir. P. ex.: Aclarir un dubte.

D’altra banda, aprofitam per fer notar que en català el substantiu dubte és masculí (el dubte) i mai femení (*la dubta).

L’adjectiu propi/pròpia indica propietat o possessió, que és d’una persona o d’una cosa. Per exemple: Fa feina en un negoci propi.

En canvi, propi no es pot utilitzar per emfasitzar la identitat d’un substantiu, per a la qual cosa fem servir l’adjectiu indefinit mateix/mateixa.

Per exemple: La mateixa presidenta el va felicitar per la seva tasca (i no: la pròpia presidenta).

Molts noms de lloc duen article, per exemple: es Mercadal, es Castell, es Migjorn Gran, etc.

Aquest article ha d’anar en minúscula i es comporta com qualsevol altre article a l’efecte de contracció amb preposicions i d’apostrofació.

Així: Som des Mercadal, Vaig as Castell, Faig feina a s’Arenal (i no: d’es Mercadal, a Es Castell…).

D’altra banda, convé afegir que, en general, l’article dels topònims pot ser indistintament l’anomenat salat (es, sa, es, ses) o l’anomenat literari o estàndard (el, la, els, les). És a dir, tant podem escriure es Mercadal com el Mercadal. No obstant això, mantenen la forma única amb article literari els topònims en què per tradició s’ha emprat aquest article: el Pilar, la Vall, la Mola…

Un error habitual és emprar el signe l.l, en comptes de l·l, per representar la ela geminada. Per això, tingueu en compte que el punt que s’ha de posar a la ela geminada no és el punt habitual, sinó que és el punt volat (que podeu trobar a la part superior de la tecla del nombre 3).

Així, per exemple, s’ha d’escriure al·legació, i no al.legació.

L’establiment hoteler que, a més d’incloure els serveis propis d’un hotel, ofereix el servei d’allotjament en apartaments amb equipaments que permeten conservar, elaborar i consumir aliments en català és un hotel apartament i no un apartotel, que és la forma castellana. Per ex.:

A Menorca s’han incrementat les reserves en la modalitat d’hotel apartament (i no: d’apartotel)