De la mateixa manera que la paraula catalana per a la castellana peatón és vianant, l’adjectiu castellà peatonal es tradueix per per a vianants o de vianants. Per exemple:
El projecte estableix que es crearà una nova zona per a vianants (i no: una nova zona peatonal).
En les cartes, la datació, que va abans de la salutació o al final de tot del document, no duu ni la preposició a ni punt final. Per ex.:
Maó, 11 de novembre de 2004 (i no: Maó, a 11 de novembre de 2004.)
El 8 d’octubre de 1993 l’illa de Menorca va ser declarada per la UNESCO reserva de biosfera, que són llocs del planeta on s’experimenta el concepte de desenvolupament sostenible.La forma correcta d’aquest títol atorgat a la nostra illa s’ha d’escriure sense l’article “la”; és a dir, reserva de biosfera, ja que no és que Menorca sigui una reserva dins la biosfera, entesa com un territori reservat als aborígens, sinó que es tracta d’un espai natural, reduït i de gran interès científic que es protegeix per tal de preservar una part de la biosfera, formada en aquest cas pel conjunt d’ecosistemes naturals que conté.
Una altra cosa que hem de tenir en compte és que l’hem d’escriure amb minúscules, perquè és la designació genèrica d’un títol oficial que atorga una categoria determinada a un territori concret; igual que quan ens referim a un bé d’interès cultural, a una àrea natural d’especial interès, etc. Només anirà amb majúscula inicial quan formi part del nom d’un organisme o una entitat. Per ex.: Oficina de la Reserva de Biosfera o Comissió Insular per la Reserva de Biosfera.
D’acord amb el Diccionari d’abreviacions. Abreviatures, sigles i símbols, de l’Enciclopèdia Catalana, la sigla per designar el Consell Insular de Menorca és CIM, i no CIME.Parlant de sigles, que són la lletra o conjunt de lletres inicials que abreugen el nom d’entitats, organismes, etc., convé recordar que s’escriuen amb majúscula i sense punts.
Per tant,
Correcte: NIF, CIF, ONU…
Incorrecte: N.I.F., C.I.F., O.N.U….
En llenguatge juridicoadministratiu el verb informar només té el sentit de:
(intr.) ’Parlar davant el tribunal els fiscals i els advocats en compliment de llur càrrec.’
(tr.) ‘Posar algú al corrent d’alguna cosa, donar-li informació’.
Per tant, no és correcte emprar aquest verb en el sentit de ‘un organisme, etc., prendre una decisió en sentit favorable o desfavorable’, per al qual cas hem d’emprar la perífrasi “emetre informe”. Per ex.:
La Comissió ha emès informe favorable del projecte (i no: ha informat favorablement).
De la mateixa manera, convé recordar que el verb dictaminar és intransitiu, la qual cosa vol dir que habitualment anirà complementat per un sintagma encapçalat per la preposició sobre. Per exemple:
La Comissió ha dictaminat favorablement sobre el projecte (i no: ha dictaminat favorablement el projecte).
En català, el verb contemplar només té el sentit de ‘mirar atentament’ o ‘donar tots els gustos’. Per això no el podem utilitzar en el sentit que una llei inclou o preveu determinats aspectes, i són precisament aquests dos darrers verbs, al costat d’altres com recollir, etc. els que cal emprar per expressar aquest sentit.Per ex.:
La Llei de normalització lingüística, en l’article 4, recull que els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana. ( i no: La Llei de normalització lingüística, en l’article 4, contempla…).
Hi ha una sèrie de verbs de la tercera conjugació que per influència del castellà conjugam malament com si fossin de la primera conjugació. És el cas del verb reflectir, que moltes vegades sentim i veim escrit malament com a *reflexar.
Així, per exemple, hem de dir: Els arbres es reflectien a l’aigua (i no: es reflexaven); El document reflecteix la línia política de la institució (i no: reflexa).
Tot seguit us posam l’exemple de com es conjuga el verb reflectir en el present d’indicatiu.
Reflectesc (o: reflecteixo)
Reflecteixes
Reflecteix
Reflectim
Reflectiu
Reflecteixen
Convé afegir que el substantiu que es deriva del verd reflectir és reflex (i no: reflexe).
P. ex.: El reflex d’un mirall; L’obra és un reflex del seu autor…
Moltes vegades es confonen nombre i número, si bé només són parcialment sinònims. Nombre, en general, significa ‘quantitat’.
P. ex.: Hi ha un bon nombre d’inscrits a les jornades.
Nombre també designa ‘entitat numèrica, el resultat de comptar’.
P. ex.: Nombre enter; El nombre dos, etc.
En canvi, número designa ‘nombre amb què una persona o cosa és designada dins una sèrie o col·lecció; part d’un espectacle; edició d’una publicació periòdica’.
P. ex.:
Viu en el número 3 d’aquest carrer.
Un número de circ.
Em falta el número 4 de la revista.
A més, convé recordar que nombre i número es representen amb abreviatures diferents: nombre s’abrevia com a nre. i número s’abrevia com a núm.
En català, per expressar l’acció de completar un document amb dades diverses podem utilitzar els verbs emplenar, formalitzar o omplir.P. ex.: Heu d’emplenar/omplir/formalitzar la butlleta d’inscripció.
No és correcte emprar en aquest sentit el verb complimentar, que només té el sentit de ‘adreçar un compliment a algú’.
P. ex.: Els amfitrions van complimentar les visites.
El verb recolzar, que significa ‘descansar o sostenir-se una cosa sobre un suport’, no té el sentit que té el castellà apoyar de ‘donar suport’, ‘fer costat’ o ‘defensar’ alguna cosa; en aquest cas cal usar-hi els mateixos verbs esmentats.
P. ex.: La major part dels grups polítics han anunciat que donaran suport a (i no: recolzaran ni *apoiaran) la proposta del Govern.
