Compondre / composar
De vegades trobam que en català es confonen dos verbs semblants, compondre i composar, però que no volen dir el mateix. Composar significa ‘imposar arbitràriament una contribució, una multa, etc.’, ‘renyar’. En tots els altres significats (‘formar’, ‘fer’, ‘produir’, ‘ordenar’, ‘arreglar’, etc.) —per tant, per a molts, en la majoria dels casos— hem d’emprar el verb compondre.
El projecte es compon de disset apartats i dos annexos (i no: es composa); Componem una obra dedicada a l’aniversari de la institució (i no: composam); Aquest home, tot el dia es compon (i no: es composa).
Reparem que compondre és un verb de la segona conjugació i, en canvi, composar és de la primera. Per això, es conjuguen de manera diferent. Ho exemplificam conjugant el present d’indicatiu dels dos verbs.
COMPONDRE / COMPOSAR
componc / compòs
compons / composes
compon / composa
componem / composam
componeu / composau
componen / composen