Habitatge (i no: vivenda)
En català, per influència del castellà, sovint sentim a dir la paraula vivenda per designar l’edifici o part d’un edifici destinat a l’allotjament o a la residència de les persones. La paraula correcta en aquest sentit és habitatge.
Per ex.:L’Administració construeix quaranta-dos habitatges de protecció oficial (i no: quaranta-dues vivendes).
Notem, a més, que mentre que en castellà vivienda és femení, en català habitatge és masculí.